Tubs del món
Tubs del món’ és el resultat de l’evolució d’un altre concert-audició, ‘Flautes del món’ i suposa aquella pujada de graó que tota activitat reclama quan comença a presentar símptomes de desgast. Va ser, per tant, una conseqüència natural, un naixement gens traumàtic.
‘Flautes del món’ tenia per objectiu donar a conèixer no només flautes sinó també altres aeròfons d’arreu. I entre aquests aeròfons n’hi havia uns quants de ‘diferents’ i amb uns clara vocació protagonista: algun modest tub de plàstic, el broc d’una regadora o el manillar d’una bicicleta (amb el seu timbre!) apareixien com a models didàctics i espontanis per a poder comprendre millor què és i com funciona un instrument de vent.
Però poc a poc aquests ‘actors secundaris’ es van guanyar la simpatia de la concurrència i van voler tot el pastís. Així van néixer els ‘Tubs del món’.
Perquè, què és una flauta si no un ‘tub amb estudis’? Ni anomenar flauta a un tub és exagerat ni anomenar tub a una flauta és despectiu. De fet, en molts idiomes la paraula és la mateixa. La música és a tot arreu perquè la hi portem nosaltres. En formem part. Som música en mans d’uns instruments que anomenem musicals i que ens trien com els somnis ens trien per a poder ésser somniats. I quan això succeeix, paraules com disciplina o sacrifici desapareixen i el camí queda lliure envers el desenvolupament de la creativitat, l’empremta individual i l’esperit crític.
